15 d’octubre 2007

QUI PREGUNTA JA RESPON, QUI RESPON TAMBÉ PREGUNTA

Per què l'autor, diuen, més venut per Sant Jordi, Martí Gironell (en
un any, però, només en compta 30.000 exemplars), ha estat posat per
TV3 a fer el trànsit? Per la cosa del Pont... ni que sigui dels jueus?


Per què intenten fer passar per "rentrée literària catalana" la
concessió del premi RBA de novel.la negra convocat en castellà i
anglès? I per què el jurat, que actua amb pliques en secret, no va
conèixer el personatge del tal Méndez i el seu autor?


Per què la barraca dels editors catalans a Frankfurt, tot i ser el seu
any, estava gairebé atapeïda com una cort de gallinetes i molt més
petita que del Gremi d'Editors on també hi ha els catalans?


Per què a moltes (per no dir a totes) les llibreries que es van poder
veure per Alemanya i sobretot a Frankfurt, els llibres traduïts que hi
havia als aparadors sota els cartells i el lema de la cultura catalana
eren barrejats els llibres d'autors catalans en català i els d'autors
catalans en espanyol?



Per què el ministre Molina (que no és "minero" com el seu avantpassat
cantautor, però també té el "pico" i la "barrena" quan convé) eludeix
elogis a la literatura catalana en la seva visita "nacional" a
Frankfurt i es rifa a distància la Comissió de la Dignitat parlant
dels Papers de Salamanca com si fossin confits?



Per què els organitzadors dels fastos de Frankfurt omplen l'auditori
de la inauguració amb més gent de casa que de fora, amb estretor de
passis per als mitjans de premsa a la gala inaugural, i amb poca
incidència de mitjans forts alemanys?


Per què els mitjans autonomenats més públics i més catalans (Televisió
de Catalunya, Catalunya Ràdio i Catalunya Informació) s'han desvetllat
de la gran dormida de tants anys i de cop i volta han descobert la
literatura catalana i les seves meravelles?


Per què, per cert, una germana pobra (no pas tonta) de tots ells, dita
iCAT FM ha mantingut una respectuosa discreció en relació a la Fira de
Frankfurt, i no hi ha tingut ni una espelma ni que fos per fer honor a
la seva avantpassada, Catalunya Cultura?


Per què alguns diaris catalans (no ens fixem tant en els espanyols)
han atiat el foc de la polèmica sobre els escriptors en espanyol sense
que se n'acabessin de sortir? Potser és que els fa vergonya que durant
anys hagin menystingut la literatura catalana i ara no saben com
justificar que alguns llibres i autors catalans siguin apreciats fora
de casa?


Per què s'han vist tan poc —almenys mediàticament— els cent i tants
escriptors enviats a Frankfurt i la notícia monogràfica s'ha centrat
en presumptes èxits de quatre llibres que, en realitat, ja corrien per
Alemanya molt abans, al marge de l'operació Frankfurt?


Per què no s'ha sabut què han anat a fer a Frankfurt aquest centenar
llarg d'escriptors convidats? Els han posat faixa i camisa i els han
fet fer pinya amb els castellers a la plaça, potser, per amortitzar,
almenys, els "gastus del viatge"?


Per què a Frankfurt no han interessat gens o gairebé gens aquells
llibres mediàtics, divulgatius o medicinals, que aquí sembla que
siguin els primers de la fila i copen tots els espais de comunicació?


Per què en una de les transmissions des de Frankfurt dels Matins de
Catalunya Ràdio, l'honorable conductor Antoni Bassas presenta l'autora
Maite Carranza com l'escriptora juvenil a qui li ha "anat bastant bé"
la seva trilogia fantàstica? Home, Bassas, "bastant bé" és poc,
expulsa el complex dels teus guionistes i no la vessis Bassas, que la
trilogia d'aquesta noia l'han traduït a una quinzena de llengües (al
marge i abans de Frankfurt) i que una de les editorials que la
llançarà vés a saber on és la Bloomsbury, la mateixa del Harry Potter
a Anglaterra i els EUA!


Per què la delegació turca, país convidat el 2008 a Frankfurt, exigeix
el turc a les biblioteques i escoles alemanyes i ignora la llengua
kurda o armènia com si no existís?


Per què alguns dels que van volar de Frankfurt a Barcelona (pagant la
caixa comuna) en segons quines companyies aèries van patir retards i
altres incidències com si fos la Renfe? Tant de sacrifici s'ha de fer
per anar a fer el paper de viatjant de vetes-i-fils de la pàtria?


Per què molts dels que sembla que s'hagin reconvertit al catalanisme
literari a Frankfurt durant una setmana, l'endemà mateix, ja a
Barcelona —encara amb el Frankfurt calent— es reuneixen novament per
rendir culte al Premio Planeta, el més ben dotat de les lletres
espanyoles, diuen, que amaneguen cada any Mr. Lara i els seus
assessors?


Per què el pròxim Saló del Llibre de Montjuïc del novembre farà veure
que Frankfurt no ha existit i s'oblidarà de cop i volta de la
literatura catalana per no perdre el costum i com si es pensessin que
bevem a galet?


L'ENDEVINALLA
"Sento veus a la Granja i no les apamo. Viro proa cap al ConsUlat i
tampoc les reclamo. Em llenço a l'amfiteatre romà i el premi demano.
Em coronen amb llorer i després em diuen marrano. A la seva salut em
cruspeixo un Frankfurt i de passada l'espina clavada m'arranco." Qui
és Qui?


L'ACUDIT
"Si bé la Fira de Frankfurt, amb la cultura catalana com a convidada,
acapara l'horitzó llibresc immediat, no s'ha d'oblidar que Enrique
Vila-Matas edita el volum de relats 'Exploradores del abismo' i Javier
Marías, 'Veneno y sombra y adiós', amb què tanca la trilogia 'Tu
rostro mañana'. (Elena López. El Periódico, 26 agost 2007. "Eleccions
a la vista").


L'OFERTA DE TREBALL
Es necessiten traductors i traductores de totes les llengües a temps
parcial per fer feinetes diverses de neteja, manutenció, atenció
domiciliària, classes de reforç i hores de cangur, com a complement
dels 9/11 euros de mitjana que els pagaran per pàgina de les
traduccions que els editors han comprat a Frankfurt.


PUBLICITAT GRATUïTA
Organización de bautizos, bodas y banquetes. Desayunos, almuerzos y
meriendas. Copas con poesía en el Principado; tertulias en el terrado,
menages a truas en Levante y chocolate con churros en las Islas. Todo
pagado y consumido por l'AELC, l'ACEC, el CEDRO y la ILC. Reservas
anticipadas. Local ambiente en sesiones golfas en la Cueva d'Alí Bayà
y Los Cuarenta Ladrones.

L'AUCAelc DEL SINYÓ PRISIDENT
Com diu l'auca: "Érase una vez / un LOBBYto bueno / al que maltrataban
/ los cordeditoritos del sueño / Y había también un escritor malo, una
escritora hermosa y una agente honrada. / Todas esas cosas / había una
vez / cuando en Frankfurt soñaba / un LOBBY al revés./"