QUI PREGUNTA JA RESPON, QUI RESPON TAMBE PREGUNTA

Companyons, companyones, companyonia tota,

Per què la delegació del govern català a la passada —i oblidada— Fira de Frankfurt va costar oficialment 216.529 euros, incloent membres del govern, convidats i mitjans de comunicació entre les quals hi havia un total de 60 persones: 23 del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, 3 del d'Educació, 4 d'Interior, 11 de Presidència, 3 de Salut i 16 del Departament de la Vicepresidència, a més de 23 persones de la carrossa de la Institució de les Lletres Catalanes, 1 director de cinema representant del Consorci Catalan Films, 6 membres del Centre de Desenvolupament de l'Audiovisual i una escriptora representant de la Promoció de Tarragona Capital Europea de la Cultura 2016?


Per què el premi Gaziel de Memòries i Biografies no es va anunciar a l'agenda de premis del Departament de Cultura i, un cop anunciat el seu veredicte per al passat 3 de desembre, encara no se'n sap res ni ha sortit publicat en cap mitjà?



Per què hi ha centenars i centenars i centenars de convocatòries de premis literaris arreu dels Països Catalans durant tot l'any, subvencionats, a més, amb diners públics d'ajuntaments o altres institucions, que no contribueixen a descobrir autors ni descobrir bona literatura sinó que fomenten a sobrecarregar el femer en què s'ha convertit la literatura catalana?



Per què un premi literari que convoca Òmnium Cultural de Granollers, dotat amb 6.000 euros, que no és broma, no s'ha fet públic ni a la pàgina web que té l'entitat ni en cap altre mitjà?


Per què el butlletí mensual de premis que edita el Departament de Cultura i que també es descrrega gratuïtament des d'Internet no selecciona els que realment intenten fer una bona feina literària i els que simplement omplen l'agenda d'actes de la seva associació o entitat?


Per què centenars dels premis que es convoquen queden en l'oblit i no se sap mai més qui els ha guanyat i amb quina obra?

Per què l'Editorial Barcanova continua decidint quin dels premis juvenil i infantil és el gros, amb notable diferència de dotació, com si ho fes pel sistema dels quinze dits?

Per què TV3 i els programes magazine de mati i tarda —que quan parlen d'autors de fora sempre són espanyols— permet descaradament només la promoció deslleial de llibres "elaborats" per gent de la casa com 'El pont dels jueus' (dotze edicions, uns 40.000 exemplars, enhorabona) o el recull de refranys carrinclons de la noia del temps, extrets de la veu popular i signats per Mònica López? ¿Farà aviat la presentadora Lídia Heredia —partenaire de can Cuní, per cert, home preocupat perquè Don José M. Aznar li va fer botifarra i no hi va voler anar a parlar del seu llibre— un llibre amb el recull de les preguntes diàries sobre sí sí o sí no dels espectadors amb els tants per cents de resposta?

Per què les associacions d'escriptors catalanes no segueixen el model de l'últim premi de novel.la Sant Jordi, i no organitzen una peregrinació d'escriptors a Lourdes per veure si milloren les condicions dels drets d'autor, enlloc d'organitzar insulses i apàtiques, si no patètiques, taules rodones?

Per què precisament el jurat del premi Sant Jordi es fixa en una novel.la sobre la Bernadette de Lourdes just quan es commemora el 150 aniversari dels fets "miraculosos" que van fer les delícies del cinema en blanc i negre de fa cinquanta anys?

Per què el president de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC), col.lectiu que ha denunciat que molts premis institucionals tenen dotació a compte dels drets d'autor, és ell mateix membre del jurat d'un d'aquests premis a Olot —el Marià Vayreda de narrativa— que finança la Diputació de Girona i que edita el Grup 62?


Per què els capitostos del règim cubà imiten la línia de les associacions d'escriptors catalanes que tenen totes càrrecs vitalicis o herències familiars en les seves juntes?

Per què en una taula rodona de BCNegra que pretenia homenatjar Jaume Fuster, els dos autors catalans presumptament representants del gènere, Margarida Aritzeta i Antoni Lloret, tenen les seves novel.les negres esgotades i descatalogades?


Per què la llibreria Odissea de Vilafranca del Penedès i els seus cent lectors —que per llegir paguen— han tingut l'acudit de convocar escriptors a parlar de "la literatura catalana després de Frankfurt", és a dir, la mateixa literatura que ells mateixos han deixat deserta amb l'últim premi i per què aquesta insistència a parlar després de Frankfurt similar al cicle rotatiu que ja va fer també la Institució de les Lletres Catalanes?


Perquè l'honorable president José Montilla tampoc no va assistir a la Nit de les Lletres Catalanes d'Òmnium Cultural, com tampoc no havia assistit a la gala dels Premis Nacionals de Cultura, i el tàndem Ernest Benach — Josep Lluís Carod Rovira van repetir el pas a dos amb discursos com els que havien fet al Teatre Fortuny —retransmès per la TVC— amb motiu dels Premis Nacionals de Cultura?

Per què els "Joves" Escriptors en Llengua Catalana de l'AJELC quan organitzen el seu Congrés —l'últim va ser el XXVè a Castelló— imiten els models "caducs" de ponències, taules rodones, tecs, dinars, sopars i recitalets, com la mai prou lloada imaginació creativa dels seus cosins germans grans?


Per què el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, en lloc d'enviar els autors per aquests mons de Déu a explicar com els va anar a Frankfurt i quina n'era l'experiència treta —és a dir, com era l'hotel, si l'avió va anar a l'hora, si els menjars estaven bé, etcètera— no hi va incloure algun dels més de 60 alts càrrecs departamentals que hi va fletar?


Per què en una d'aquestes taules rodones —la de la població de Cambrils— sobre com havia anat a Frankfurt, el mateix Departament de Cultura hi va incloure un autor que ni tan sols hi havia posat els peus i que a la pregunta: "¿Quina és la teva experiència a Frankfurt?" va haver de respondre: "La meva experiència és que no hi he anat".


L'ENDEVINALLA
"Toca roques literàries amb la punta dels dits i no es mulla. Alça el Coll, mira al cel i no la veu. Té una agència de viatges curatius i no hi creu. Vol obrir un ConsUlat a Lourdes amb Sant Jordi de reclam. Però una tal Bernadette li omple la bústia amb spam. " Qui és Qui?

L'ACUDIT
"L'autor, amb la seva literatura, no es proposa només transmetre valors, sinó també entretenir els infants, per exemple amb paraules esquer que sempre els fan riure, com ara pet, caca o rot." (Declaracions atribuïdes a Carles Sala, segon premi de literatura infantil i juvenil Barcanova, 2007).

L'AUCAelc DEL SINYÓ PRISIDENT
Com diu l'auca: "Bufo l'espelma a rafolades i espolso el Miró / Raspallo amb fregall la Intel.lectual Propietat de l'autor. / Tresco per camps de Mendoza, apunto, premo el gallet i tiro al Conilló. / Però em salta el Porcell i, oh, mon Dieu!, / mirant-me a l'espill em dic: "Oi que sóc el més bufó?"

L'OFERTA DE TREBALL
Es necessiten redactors a preu fet per posar al dia i descobrir les errades i els oblits que hi ha en les entrades de l'Enciclopèdia, versió digital gratuïta a Internet de la Gran Enciclopèdia Catalana (que en pau reposi). Es valorarà la seva experiència a incloure entrades de voluntarietat a la Vikipèdia. Currículums a la recepció de la GEC.

PUBLICITAT GRATUïTA
Organización de bautizos, bodas y banquetes. Desayunos, almuerzos y meriendas. Copas con poesía en el Principado; tertulias en el terrado, menages a truas en Levante y chocolate con churros en las Islas. Todo pagado y consumido por l'AELC, l'ACEC, el CEDRO y la ILC. Reservas anticipadas. Local ambiente en sesiones golfas en la Cueva d'Alí Bayà y Los Cuarenta Ladrones.