Absoltes a la Institució de les Lletres Catalanes (IELACÉ)

A l'Ateneu tot plora,
tot plora d'ahir ençà,
que allí, a can Mascarell,
el "xollo" es vol tallar.

La IELACÉ, oh, Masca!,
n'és vostre colomar:
a aquell que ahir us cantava,
on para ara la mà?

Sos companyons de colla
la duen a enterrar.
L'Oriolet salmeja,
salmeja més enllà,
quan veu la IELACÉ,
calla per escoltar.

Lo cant de les absoltes
comencen a entonar.
Oh!, assessors de lletres,
bé teniu de plorar,
a la qui millor esquitxava
veniu de soterrar.

Los "mamons" també ploren;
sols canta un burot vell,
sentint cantar los altres
i amb ells lo nou germà,
aucell de ploma oberta
que cap al cel se'n va.

Mentre ell canta pels aires,
la IELACÉ malves fa!