04 de desembre 2007

QUI PREGUNTA JA RESPON, QUI RESPON TAMBE PREGUNTA

Companyons, companyones, companyonia tota,

Per què van dir que havien passat 75.000 persones pel III Saló del Llibre de Barcelona si nosaltres les vam comptar una a una i en vam treure exactament 75.007?

Per què en la gala de lliurament dels Premis Nacionals de Cultura, els convidats van rebre una cosa estranya amb una ametlla i dues avellanes a dins? Una metàfora de la decadència pensada des de la "capital" semblant a "tenim un parell d'ous petits com una avellana i un ametlló que ni es veu"?

Per què, de la dotzena de representants de l'AELC que van anar pagats i triats a dit al Galeuzca de Galícia pel pont de Tots Sants, només cinc tenien intervenció en alguna taula rodona?

Per què les conclusions del Galeuzca són cada any més o menys les mateixes amb paraules diferents i mai no es compleixen?

Per què aquest any frankfurtià (qui l'ha vist i qui el veurà) des que el holding 62 acumula la majoria de premis literaris, se'n deixen tants de novel.la deserts?

Per què un d'aquests premis, el de l'Odissea de Vilafranca, el dels lectors que, al damunt de llegir, paguen, deixat també desert, destina la dotació a una mena de congrés sobre el futur de la literatura catalana si els originals que s'hi presenten no valen un cogombre, segons ells?

Per què, segons un estudi del Gremi d'Editors en el rànquing dels vint-i-cinc títols més llegits del 2006 només hi apareixen llibres editats en castellà, ja siguin originals o traduccions? I per què, en el mateix estudi, entre els vint llibres més comprats el 2006, no hi figura cap títol editat en català? I per què, entre els vint autors més comprats el 2006 , només n'hi ha un que sigui escriptor català: Albert Sánchez Piñol, àlies 'La pell freda'?

Per què el PEN i l'AELC han fet una part del mateix "garabato" d'en Ràfols Casamada per il.lustrat els tríptics dels 85è aniversari d'un i el 30è aniversari de l'altre? Hi ha espionatge industrial, ai!, no, espionatge intel.lectual?

Per què el premi Llibreter es fa públic posant l'èmfasi en la versió espanyola del llibre escollit i es dóna el títol de la catalana, si n'hi ha, en segon lloc?

Per què l'AELC no ha participat directament en els actes d'homenatge pòstum a Jordi Sarsanedas o per què el PEN ha fet en solitari els actes d'homenatge a Jordi Sarsanedas?

Per què en una taula rodona a les Illes, el companyó Antoni Serra va deixar anar que s'havia donat de baixa de l'AELC ja feia temps perquè diu que a l'AELC hi ha escriptors de primera, de segona i de tercera?

Per què les taules rodones que ha organitzat l'AELC amb motiu del trentè aniversari de la seva fundació —l'any que ve, trenta-un!— han tingut un quòrum tan baix de participació i cap conclusió que porti enlloc?

Per què el president Montilla s'ha vestit de gala amb llacet blanc i ha preferit el nomenament del nou cardenal de Barcelona a Roma que no pas els Premis Nacionals de Cultura o l'enterrament de Paco Candel, mentre al Teatre Fortuny, tres càrrecs d'Esquerra Republicana s'emportaven el peix al cove?

Per què la vena necrològica del periodisme català s'ha disparat fins a límits insospitats amb la mort de Paco Candel fins al punt que s'han fet més pàgines de premsa i s'han donat més notícies d'obertura de Telenotícies durant dos dies seguits sobre el personatge que en cap altra ocasió similar?


Per què l'Associació Col.legial d'Escriptors de Catalunya (ACEC) dóna diplomes als socis d'honor per edat en un acte amb vermut i l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) no només no en diu res ni fa el vermut sinó que fins i tot escatima la grandària de l'esquela mortuòria del diari —una esqueleta a preu d'or si comptem el que costen uns quants anys de quota de soci!— quan algun dels venerables socis passa a millor vida?



L'ENDEVINALLA
"Fa un fanzine de Cultura i ningú l'atura. Es fa un plat de lectura i tothom l'escura. Toca els ous al boig d'en Faust i ell no en pica ni un tast. Es lleva matí per collir móres, però el Tià màrtir baixa del cel i li diu: que no m'enyores?" Qui és Qui?

L'ACUDIT
"Reunits a les ciutats de Lugo i Mondoñedo de l'1 al 4 de novembre del 2007, les associacions d'escriptors en llengües èuscar, gallega i catalana, en la celebració de la XXIV edició de Galeusca, constaten la necessitat de recuperar, analitzar i comunicar els imaginaris tradicionals, clàssics i contemporanis propis i d'inventar nous imaginaris per als nous temps." (Punt primer de les conclusions del Galeusca 2007).

L'AUCAelc DEL SINYÓ PRISIDENT
Com diu l'auca: "Caga, editor, / la penyora i el dret d'autor. / No caguis galerades / que són massa salades. / Caga contractes bons / i deixa't de torrons. / Caga, caga, caga, editor! / Si no cagues, et fotré un cop de bastó! /"

L'OFERTA DE TREBALL
Es necessiten traductors i traductores de totes les llengües a temps parcial per fer feinetes diverses de neteja, manutenció, atenció domiciliària, classes de reforç i hores de cangur, com a complement dels 9/11 euros de mitjana que els pagaran per pàgina de les traduccions que els editors han comprat a Frankfurt.

PUBLICITAT GRATUïTA
Organización de bautizos, bodas y banquetes. Desayunos, almuerzos y meriendas. Copas con poesía en el Principado; tertulias en el terrado, menages a truas en Levante y chocolate con churros en las Islas. Todo pagado y consumido por l'AELC, l'ACEC, el CEDRO y la ILC. Reservas anticipadas. Local ambiente en sesiones golfas en la Cueva d'Alí Bayà y Los Cuarenta Ladrones.


AVÍS GENERAL PER A CONCURSANTS A PREMIS
Si algun companyó s'ha presentat, o encara es vol presentar (termini 14 de desembre) al premi de poesia "Josep M. Benet i Caparà" (dotació: 1.200 euros) —substitut de l'antic premi "Carme Guasch", transferit l'any passat, per decisió de la família de l'escriptora Carme Guasch, a l'Ajuntament de Badalona— o si algú s'ha presentat o es vol presentar al premi de novel.la "Olga Xirinacs" (sense dotació) que es publiquen, els dos, a l'editorial Òmicron, amb seu a Badalona, que sàpiga que darrere es pot trobar amb una operació comercial per part de l'editorial amb la finalitat de recaptar originals dels autors aspirants i no premiats als quals se'ls proposa una coedició (autor-editorial) que ronda al voltant dels 3.000 euros per llibre editat i que hauria de pagar l'autor publicat.