QUI PREGUNTA JA RESPON, QUI RESPON TAMBÉ PREGUNTA

Per què, ara que s'imposa a empentes i rodolons el llibre digital a l'Educació, es refà en paper, a càrrec del Grup62, el veterà manual 'Solc', amb el títol 'Solc9', amb una visió de la literatura catalana que obvia qualsevol autor viu, per significatiu que sigui, i abasta només des de Cerverí de Girona a Baltasar Porcel?

Per què el foment de la lectura al metro i en alguns teatres i auditoris públics —escampall de paperassa que ningú no vol— es continua fent amb segons quins títols que ja tenen prou sortida comercial i no amb d'altres de més desafortunats i perquè en la segona fase publicitària que acaba aquest novembre, només hi ha un llibre de la dita literatura juvenil ('Paraules emmetzinades', Maite Carranza, Edebé)?

Per què dues associacions d'autors, AELC i ACEC, a més del pare carabassot CEDRO, no aconsegueixen reunir més d'una vintena de persones, inclosos els organitzadors, en les conferències sobre Literatura Digital fetes al Col·legi de Periodistes de Catalunya?

Per què es gasten fons dels escriptors per finançar unes jornades digitals com aquestes per dir que no saben per on s'han de moure en el món electrònic quan altres implicats en el sector ja ho saben de fa temps perquè s'hi han posat de valent?

Per què l'AELC té a Internet un directori de blogs dels associats i no un dels que tenen pàgines web elaborades per ells mateixos, després d'eliminar-les del seu directori, amb una clara discriminació entre uns i altres, ni que paguin la mateixa quota d'associat?

Per què l'Associació d'Escriptors del Camp de Tarragona (Associació?) duplica noves pàgines web d'autors i autores del seu àmbit geogràfic que ja la tenen a l'AELC o en xarxa personalment?

Per què un vocal de la junta directiva de l'AELC al Principat envia una carta a uns 125 autors del Camp de Tarragona instant-los a fer-se socis de l'AELC, quan la gran majoria d'aquests ja fa anys i panys que en són?

Per què l'AELC continua fent la rifa de la confitura amb les beques de l'Escola de l'Ateneu a uns quants associats i no estableix un concurs de mèrits en què es valorin les propostes, els projectes i el currículum?

Per què el PEN(is) es transforma en VAG(ina) a la nova junta del PEN Català, amb 8 femelles i 4 mascles? (admetem davant de sensibilitats propenses a la feridura que aquest post és "masclista", però advertim que l'ha proposat una "femella").

Per què el Diari de Balears, que per cert vol comprar l'editora Hermes d'El Punt en una operació similiar a l'Avui, té una feinada a censurar comentaris light de diversos lectors sobre una notícia del tàndem presidència-vicepresidència del PEN Català (Carme Arenas - Antònia Vicens) que recorda èpoques passades del seu també tàndem gloriós a l'AELC?

Per què les bases de premis com el de novel·la negra de RBA, anomenat internacional (és a dir, en castellà), demanen pseudònim en sobre tancat però, quan surt premiada una novel·la d'un detectiu de ficció conegut per la seva popularitat, ningú del jurat no en sabia l'autor?

Per què hi ha tan poc relleu en els càrrecs de poltrona i la Institució de les Lletres Catalanes que proposa i accepta nou degà Francesc Parcerisas que precisament ja va ser director-funcionari de l'organisme entre 1998 i 2004?

Per què l'Editorial Columna, del Grup62, s'ha deixar perdre els 20.000 euros del premi de novel·la Fiter i Rossell d'Andorra, al qual s'havien presentat només 2 originals i l'editora no va córrer a fer fotocòpies i exemplars enquadernats de les novel·les dels seus autors com fa amb altres premis similars?

Per què alguna editorial —o una editorial en conxorxa amb algun o alguna agent literaris— promet un premi a un autor o autora i li exigeix que els doni, com si fos una distribuïdora de pel·lícules, un parell d'obres més?

Per què l'AELC bada novament davant la imminent i creixent nova Associació d'Escriptors Descatalogats en Llengua Catalana?

========================

L'ENDEVINALLA

"Prometo terres i no volen re. / Els faig molta barrila i em diuen gras. / Els auguro la República i d'Ikea no en sóc pas. / M'entenc amb Sant Joan mentre em prenc un cafè./" Qui és qui?

L'AUCAelc DEL SINYÓ PRISIDENT

Com diu l'auca: "Descobreixo l'iTunes i hi passo amb cançons / Canto balades per tots els racons / Edito romanços amb acordions / Estiro i arronso contractes rodons / i no me n'adono que toco els collons./"

L'ACUDIT

“Malgrat que Lluïsa Cunillé fa anys que no parla de la seva obra, l'escriptora catalana afirmà que aquest premi Born li havia fet tanta il·lusió com la primera vegada. No he canviat la meva decisió de no parlar del que escric i de no contestar les preguntes dels mitjans de comunicació, sentencià abans de donar les gràcies." Diari de Balears / 21 novembre 2010.

________________

La Plataforma per Una Aelc Com Cal ens ha comunicat les últimes incorporacions en el seu blog: http://www.aelccomcal.blogspot.com

* Abstinència de l'AELC davant el crac de la distribuïdora catalana l'Arc de Berà.

* L'AELC es desmarca del cànon literari que ha elaborat la Institució de les Lletres Catalanes.

* Caixa Penedès retira la subvenció del premi Aurora Díaz-Plaja convocat per l'AELC.

* L'AELC admet que els encontres Galeusca han estat "fer turisme" durant vint-i-cinc anys.

* L'AELC es nega a difondre un Manifest a favor de la biblioteca personal i per la no reutilització del llibre literari a les aules.

_______________

QUI PREGUNTA JA RESPON, QUI RESPON TAMBÉ PREGUNTA

Companyons, companyones, companyonia tota,

Per què l'anul·lació de la pòlissa col·lectiva de Cedro, que acabarà l'abril del 2011, per als associats autors, traductors i periodistes, vigent des de feia 15 anys, i que cobria invalideses, malalties greus i mort, ha merescut un mutis de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC), representant dins dels organismes de Cedro, entitat que continua pagant dietes als seus membres de junta i malgastant en viatges, taules rodones i jornades estèrils una part dels ingressos que haurien de ser els autors beneficiaris?

Per què en les trobades del Marché de la Poésie de París on l'Institut Ramon Llull envia Susanna Rafart, Carles Duarte i Arnau Pons per parlar de l’imaginari hebraic a la poesia, en un acte a la Biblioteca Margarite Audoux, només hi assisteixen una vintena de persones, comptant els organitzadors? Val la pena anar a París amb diners públics existint Internet i la videoconferència?

Per què l'AELC continua sense enviar cap circular informativa als seus associats des de fa gairebé un any, que informi puntualment de les qüestions més importants del gremi?

Per què el president de l'Associació Espanyola de Crítics Literaris, convidada i a Barcelona, increïblement, per l'AELC, diu a l'acte de l'Ajuntament que com que es premien les quatre llengües (català, castellà, gallec, basc) "aquest país és plurilingüe"? A quin país es refereix ell i els altres crítics locals que l'acompanyen caient-los la bava i anant de minyones amb còfia?

Per què, a poques hores d'aquests premis espanyols, els mitjans de comunicació només emfasitzaven amb dos premis en castellà i ignoraven o parlaven en lletra petita dels altres (els que fan el plurilingüisme) tot i haver-se donat aquest any a Catalunya?

Per què en la configuració del veredicte d'aquests mateixos crítics hi ha una trentena de representants de tot l'Estat de mitjans de comunicació com El País, El Mundo, ABC, La Vanguardia, El Periódico de Catalunya, El Correo, La Voz de Galicia, Sur, A Nosa Terra, Serra d’Or, Caràcters, Revista de Catalunya i Ínsula? Si els convida i se n'encarrega l'AELC de rebre'ls i es reuneixen a Barcelona, per què l'AELC no s'ha preocupat també de reivindicar el conjunt de crítics catalans, ara que el paper ja ha estat superat (només hi figura Serra d'Or), com per exemple els del Suplement de Cultura del diari AVUI, els del diari El Punt, els de la revista Time Out Barcelona, els d'altres revistes monogràfiques catalanes, els d'alguns programes de ràdio i televisió i els més representatius de mitjans digitals?

Per què el premi Cavall Verd de Traducció Poètica de l'AELC es va atorgar aquest any a títol pòstum, cosa que no preveuen o no haurien de preveure les bases d'aquest premi, i un dels premis dels Escriptors Valencians es va atorgar a un expresident i membre de la Comissió Consultiva de l'AELC, cosa que no preveuen o no haurien de preveure tampoc les bases d'aquests premis?

Per què l'AELC fa els ulls clucs de davant d'un greuge inconcebible per als autors com és la reutilització dels llibres literaris a l'Educació aconsellada pel mateix Departament de la Generalitat, amb la corresponent vulneració de Drets de Propietat Intel·lectual?

Per què fa setmanes que l'AELC, en un incomprensible intent de frenar l'avenç digital en català, va enviar una carta als associats i associades recomanant que no signés cap contracte d'edició digital i no ha estat capaç de crear, en canvi, un model consensuat entre les dues parts quan ja se'n porten molts de signats i mínimament acceptables?

========================

L'ENDEVINALLA
"Si parlo català, em senten en off. / Si parlo francès, em diuen patuès. / Si no tinc educació, no em diuen res. / Si l'editor no paga el sopar, / l'or a pes em faran empenyorar. / Qui és qui?

L'AUCAelc DEL SINYÓ PRISIDENT
Com diu l'auca: "Faig contractes digitals entre núvols de cendra. / Volo com una Ventafocs amb escombra ben tendra, / per ventar quatre cops a l'editor enze / que no vulgui signar la hipoteca per cada clic de venda./

L'ACUDIT
“Són nens i joves els lectors de Maite Carranza, perquè és una escriptora de literatura infantil i juvenil, gènere menystingut per la comunitat literària que el fenomen Harry Potter ha posat en valor just en el moment en què s'han adonat que també és un negoci." Lourdes Morgades / Quadern El País / 27 maig 2010.

L'OFERTA DE TREBALL
Escriptor gens novell i molt reconegut, que abans s'oferia a hores per escriure novel·les sobre castells encantats, monestirs tenebrosos, trilogies fantàstiques, versos per encàrrec i solapes de sinopsis impossibles, ara s'ofereix per escriure exclusivament novel·les de gènere negre amb mossos d'esquadra de protagonistes i algun vampir de propina. Raó: G62.

PUBLICITAT GRATUïTA
Organización de bautizos, bodas y banquetes. Desayunos, almuerzos y meriendas. Trinxado en el Principado; tertulias en el terrado, menages a truas en Levante y chocolate con churros en las Islas. Todo pagado y consumido por l'AELC, l'ACEC, el CEDRO y la ILC. Reservas anticipadas. Local ambiente en sesiones golfas en la Cueva d'Alí Bayà y Los Cuarenta Ladrones.
________________

La Plataforma per Una Aelc Com Cal ens ha comunicat les últimes incorporacions en el seu blog: http://www.aelccomcal.blogspot.com

* Un balanç de pèrdues i guanys de l'AELC amb conceptes ambigus

* Un 2010 de l'AELC sense activitats i sense cap ambició

* L'AELC tanca l'edició dels DVD's «Veus Literàries», la més costosa de tota la seva història

* Conflicte de l'AELC amb el Consell Català del Llibre per a Infants i Joves

* Falta de rigor i devaluació del Premi dels Escriptors Catalans

_______________

QUI PREGUNTA JA RESPON, QUI RESPON TAMBÉ PREGUNTA

Companyons, companyones, companyonia tota,

Per què el periodista Josep Cuní diu, com si res, i es queda tan ample, en un dels seus programes, mentre presenta el nou llibre de John Boyne, un bestseller qualificat en català en uns 100.000 exemplars: "És que cent mil en català no els ha venut mai ni el Martí ['El pont dels jueus']!" És a dir, 'Mecanoscrit del segon origen', Mercè Rodoreda, Harry Potter, 'L'ocell de foc', 'La casa sota la sorra', Jordi Sierra Fabra... Cuní, Cuní, que se't veu el perruquí!

Per què la Comissió de Paritat entre editors i escriptors, que hauria de resoldre conflictes contractuals i desencallar qüestions pendents, acorda reunir-se només una vegada cada tres mesos? Cobrar dietes i cap a casa?

Per què el premi de narrativa Josep Pla, quan no sap què triar, es treu del fons editorial l'original d'una autora més o menys jove, periodista, més o menys moderneta, descaradeta i amb un llibre de temàtica adolescent?

Per què en els últims trenta dies del 2009, un membre de jurat illenc, funcionari i columnista a la vegada, ha donat dos premis a dos col·legues illencs, el Joaquim Ruyra a Gabriel Janer Manila (per una novel·la que partia d'una tesi doctoral ja coneguda) i el Josep Pla a Llúcia (perdó, Llucííía Ramis)?

Per què els patètics organitzadors dels premis Nadal i Pla encara fan creure que els seus respectius jurats decideixen els guanyadors mentre els altres sopen?

Per què el guanyador del premi Sant Jordi, Xavier Bosch, diu en un programa de televisió que va portar les sis còpies (6 còpies?) a l'Òmnium Cultural i que va esperar a veure què passava si tothom sap quin és el mètode "tongonaire" del Grup editorial que publica la majoria de premis en llengua catalana?

Per què els convocants del Premi Ramon Llull no han donat cap resposta a la queixa —incomprensible i perepunyetes— que l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) va fer fa uns mesos en relació a algun dels punts de les bases d'aquest premi dotat amb 90.000 euros i que en l'última edició ha estat atorgat a un dels associats de l'AELC, Vicenç Villatoro?

Per què l'AELC ha decapitat el cicle Poesia i Copes de l'Espai Mallorca i l'ha substituït per unes trobades amb nom de trinxeraire que no aporten res de nou al debat literari com una tertúlia sobre literatura infantil i juvenil amb un autor de fa 40 anys, com si en aquest mig segle no hagués passat res més, o una altra sobre la Setmana Tràgica (Literària)?

Per què l'AELC no ha tramès cap circular informativa als seus associats des de fa 8 mesos que informi puntualment de les qüestions més escalfades del gremi?

Per què també l'AELC ha passat el 2009 sense cap publicació de la revista 'Literatures' que costava un ronyó i que era una herència arrossegada de la «luxúria» de l'anterior president, Jaume Pérez?

Per què el diari AVUI té en xarxa cada dia un suplement d'esports d'El Punt —copropietari del diari— a més de totes les informacions del dia i en canvi l'única edició que no deixa veure en xarxa el mateix dia de sortida és el del Suplement de Cultura? La cultura —és a dir, la literatura— no és com l'esport?

I per què el diari AVUI, amb la nova propietat d'El Punt, ha deixat de distribuir-se al País Valencià?

========================

L'ENDEVINALLA
"Si parlo d'un diari, semblo el mag Lari. / Si parlo de futbol, és al Toro a qui li surt el sol. / Si em penjo de l'Àgora, la nit em surt per la cara. / Si no se sap tot, no fotrem ni brot. / Qui és qui?

L'AUCAelc DEL SINYÓ PRISIDENT
Com diu l'auca: "Embarassat de paritat / pareixo tot de conflictes. / Quan veig com m'he emmerdat, / passo els editors per les vies. / Si els autors s'han (em)prenyat, / que es facin fer ecografies./"

L'ACUDIT
“La via de la pedagogia està esgotada, car aquesta només és vàlida quan l'interlocutor escolta. La via a seguir és la de les consultes." Paraules de Sam Abrams, amb motiu del suport d'un quants escriptors a les consultes del 28-F per la Independència de Catalunya. Vilaweb Lletres, febrer 2010).

L'OFERTA DE TREBALL
Escriptor gens novell i molt reconegut, que abans s'oferia a hores per escriure novel·les sobre castells encantats, monestirs tenebrosos, trilogies fantàstiques, versos per encàrrec i solapes de sinopsis impossibles, ara s'ofereix per escriure exclusivament novel·les de gènere negre amb mossos d'esquadra de protagonistes i algun vampir de propina. Raó: G62.

PUBLICITAT GRATUïTA
Organización de bautizos, bodas y banquetes. Desayunos, almuerzos y meriendas. Trinxado en el Principado; tertulias en el terrado, menages a truas en Levante y chocolate con churros en las Islas. Todo pagado y consumido por l'AELC, l'ACEC, el CEDRO y la ILC. Reservas anticipadas. Local ambiente en sesiones golfas en la Cueva d'Alí Bayà y Los Cuarenta Ladrones.
________________

La Plataforma per Una Aelc Com Cal ens ha comunicat les últimes incorporacions en el seu blog:

http://www.aelccomcal.blogspot.com

* Perilla la Comissió de Paritat entre editors i escriptors per la inoperància de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC)

* Models de contractes digitals.

* Comencen els contractes digitals d'autors catalans amb la dormida a la palla de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.

* Un any amb l'execució del pressupost de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana sense que se'n vegin els resultats.